Parts de Fresatge de Precisió

Al igual que l'ADN, l'ARN està format per nucleòtids com a blocs bàsics del material genètic. Els nucleòtids contenen una molècula de sucre, un grup fosfat i una de les quatre bases nitrogenades: adenina (A), citosina (C), guanina (G) i uracil (U). Tot i que l'ARN té similituds amb l'ADN, encara és diferent en la seva estructura i funció. L'ARN varia molt en la seva llargada i seqüències de bases en funció del gen que està transcribint, així com del seu paper dins de la cel·la. En els estudis científics, la mida d'un filament d'ARN pot variar significativament, ja que això influeix en com es sintetitzen i utilitzen.

Entre els quatre tipus de nucleòtids, un d'ells contribueix directament amb l'adenina (A) a la molècula d'ARN, el que és extremadament crucial per a l'elaboració o maduració posterior de les molècules d'ARN. Durant el processament de l'ARN, la majoria dels filaments d'ARN es modifiquen al seu extrem 3′ amb una cadena de nucleòtids d'adenina. Aquesta cadena d'adenines s'anomena cua poli-A. La llargada d'aquesta cua és molt variable i depèn del tipus d'ARN, el tipus de cel·la i el context biològic específic. La cua poli-A té diverses funcions, que inclouen la protecció de l'ARN de la degradació i la facilitació de la seva exportació des del nucli al citoplasma, així com ajuda en la traducció per part dels ribossomes.

Diferències d'aquesta mena en la longitud de la cua de poli-A permeten als científics entendre millor certs aspectes de la estabilitat, funcionalitat i regulació de l'ARN. Les diferències en aquest sentit revelarien com certs ARNs podrien comportar-se sota condicions diferents o en entorns cel·lulars variats. Aquests mecanismes de coneixement poden permetre també que els investigadors comprenguin millor com contribueixen els ARNs a l'expressió genètica i les xarxes regulatories globals molt més amples dins d'una cela.

L'àcid ribonucleic fa bàsicament referència a l'ARN, una estructures molecular principal en biologia, que es descompon posteriorment en subunitats més petites conegudes com a nucleòtids. Els nucleòtids són les unitats bàsiques de l'ARN i consten de tres components: una molècula de sucre (ribose), un grup fosfat i una de les quatre bases nitrogenades—adenina (A), citosina (C), guanina (G) o uracil (U). Al igual que l'ADN, l'ARN conté informació genètica però difereix estructural i funcionalment. Ésser monocadranat en comptes de la doble hèlix de l'ADN fa que l'ARN sigui molt més flexible i permet que tingui formes diferents en funció d'una seqüència particular. Aquestes característiques estructurals, juntament amb la seva flexibilitat, permeten que l'ARN pugui complir una àmplia varietat d'funcions cel·lulars.

La llargada i la seqüència de bases als molècules d'ARN són altament variables en funció del seu tipus. Cada ARN mensager, ARN de transferència o ARN ribosòmic és únic en termes de mida i funció. Un factor important en la síntesi i aplicacions de l'ARN és la llargada dels filaments. Els microARNs, sent molècules d'ARN curtes, sovint regulen l'expressió genètica, mentre que les molècules d'ARN llargues, com els ARNm, porten instruccions detallades per a la síntesi de proteïnes. Aquestes variacions permeten a l'ARN adaptar-se a diverses tasques biològiques, des de la programació per a proteïnes fins a actuar com a reguladors en les voies cel·lulars.

Un nucleòtid particularment crucial en l'ARN és l'adenina, sovint abreviat com a "A". L'adenina és un constituent integral tant en la síntesi d'ARN com en el processament d'ARN. En algunes de les etapes de processament de l'ARN — una seqüència de modificacions que ocorren després de la transcripció inicial de l'ARN des de l'ADN — s'hi pot afegir una cadena de nucleòtids d'adenina al final 3′ d'alguns molècules d'ARN. Això es coneix com a cua poli-A, que és una de les característiques principals trobades en la majoria d'mRNAs de les cèl·lules eucariotes. La cua poli-A té molts paper: augmenta la estabilitat de l'ARN perquè el protegeix de la degradació enzimàtica, ajuda en l'exportació del nucli cap al citoplasma i promou una alta eficiència en la traducció durant la síntesi de proteins.