Mecanitzat de peces de precisió

Igual que l'ADN, NA consta de nucleòtids com a components bàsics del material genètic. Els nucleòtids contenen una molècula de sucre, un grup fosfat i una de les quatre bases nitrogenades: adenina (A), citosina (C), guanina (G) i uracil (U). Tot i que l'ARN comparteix similitud amb l'ADN, encara és diferent en la seva estructura i funció. L'ARN varia molt en la seva longitud i seqüències de bases segons el gen que està transcrivint, així com el seu paper dins de la cèl·lula. En estudis científics, la mida d'una cadena d'ARN pot variar significativament, perquè això influeix en la manera com es sintetitzen i s'utilitzen. 

Entre els quatre tipus de nucleòtids, un tipus aporta directament adenina (A) a la molècula d'ARN, que és extremadament crucial per a l'elaboració o maduració posterior de les molècules d'ARN. Durant el processament de l'ARN, la major part de les cadenes d'ARN es modifica al seu extrem 3' amb una cadena de nucleòtids d'adenina. Aquesta cadena d'adenines es coneix com a cua poli-A. La longitud d'aquesta cua és molt variable i dependrà del tipus d'ARN, del tipus de cèl·lula i del context biològic específic. La cua poli-A té diverses funcions, que inclouen la protecció de l'ARN de la degradació i la facilitació de la seva exportació del nucli al citoplasma, així com ajudar amb la traducció dels ribosomes. 

Aquestes diferències en la longitud de la cua de poli-A permeten als científics entendre millor els aspectes de l'estabilitat, la funcionalitat i la regulació de l'ARN. Les diferències en aquest aspecte revelarien com es podrien comportar certs ARN en diferents condicions o en diversos entorns cel·lulars. Aquests mecanismes de coneixement poden permetre als investigadors comprendre millor com es produeix la contribució dels ARN a l'expressió gènica i les xarxes reguladores generals molt més grans en una cèl·lula. 

L'àcid ribonucleic es refereix bàsicament a l'ARN, una estructura molecular primària en biologia, que es divideix a més en subunitats més petites anomenades nucleòtids. Els nucleòtids són els blocs de construcció de l'ARN i consten de tres components: una molècula de sucre (ribosa), un grup fosfat i una de les quatre bases nitrogenades: adenina (A), citosina (C), guanina (G) o uracil (U). ). Similar a l'ADN, l'ARN conté informació genètica però difereix estructuralment i funcionalment. El fet de ser monocatenari en lloc de la doble hèlix d'ADN fa que l'ARN sigui molt més flexible i permet diferents formes en funció d'una seqüència determinada. Aquestes característiques estructurals, juntament amb la seva flexibilitat, permeten que l'ARN compleixi una sèrie sorprenentment àmplia de funcions cel·lulars. 

La longitud i la seqüència de bases de les molècules d'ARN són molt variables segons el seu tipus. Cada ARN missatger, ARN de transferència o ARN ribosòmic és únic pel que fa a la mida i la funció. Un factor important en la síntesi i aplicacions de l'ARN és la longitud de les cadenes. Els microARN, al ser molècules d'ARN curtes, sovint regulen l'expressió gènica, mentre que les molècules d'ARN llargues, com els ARNm, porten instruccions detallades per a la síntesi de proteïnes. Aquestes variacions permeten que l'ARN s'adapti a diverses tasques biològiques, des de la programació de proteïnes fins a actuar com a reguladors de les vies cel·lulars.  

Un nucleòtid especialment crucial en l'ARN és l'adenina, sovint escurçada a "A". L'adenina és un constituent integral tant en la síntesi de l'ARN com en el processament de l'ARN. En alguns d'aquest processament d'ARN, una seqüència de modificacions que es produeixen després de la transcripció inicial de l'ARN a partir de l'ADN, es pot afegir una cadena de nucleòtids d'adenina a l'extrem 3' d'algunes molècules d'ARN. Això es coneix com a cua poli-A, que és un dels distintius que es troben en la majoria dels ARNm de cèl·lules eucariotes. La cua poli-A té moltes funcions: augmenta l'estabilitat de l'ARN perquè evita la degradació enzimàtica, ajuda a la seva exportació fora del nucli cap al citoplasma i promou una alta eficiència per a la traducció durant la síntesi de proteïnes.